"Sensacions" article Roger Grimau al Diari ARA

http://www.ara.cat/premium/esports/Sensacions_0_917908308.html
 
Decepció per la derrota.  Més si  agefim que el rival era l'etern adversari. Sempre perdre contra l'equip de la capital espanyola fa mal, encara que sigui en un amistós. Doncs en un primer partit de finalfour molt més.


  Les meves expectatives prèvies al partit es van complir amb escreix. És a dir, sabia que el Barça Regal seria un equip competitiu. Que lluitaria per guanyar i no ens decebria. Es van treure recursos tàctics, canvis defensius. Les dinàmiques ( tan importants en aquest esport!!)  van anar canviant de positives a negatives i d'un equip a l'altre en varies ocasions durant el partit.

  El Barça va sortir a pista més tranquil, potser amb més ofici que els madridistes. Aquests van necessitar la frescor i atreviment de Sergio Rodríguez per posar-se a partit.
Quan el Madrid més còmode es trobava, els blaugrana van desplegar un gran joc tan defensiu com ofensiu al tercer i últim quart que els posava en avantatge significatiu a manca de 6 minuts pel final.

  I aquí la importància de la ment en el joc. Nou abaix en un partit de marcador baix , jugant per un objectiu tan gran i bonic, poden semblar molts més! Però el Madrid amb un parell de pilotes recuperades va creure que podia enganxar-se al partit i es van quedar amb la última dinàmica guanyadora. Vital per ells Sergio Rodríguez que va tornar a fer molt  mal dividint i assistint, però sobretot en la DEFENSA de la mixta a Navarro. Junt amb els rebots ofensius i la feina de Felipe Reyes. Aconseguir cistelles relativament fàcils en aquest tram de partit fan tan mal com un gol al futbol!
Xavi. Pascual.  REUTERS/SUZANNE PLUNKETT
  Comparteixo amb molta gent la sensació d'orgull i agraïment cap aquest equip. En una situació tan adversa. Partit com a víctima propiciatòria del màxim oponent esportiu en la cita més important del bàsquet europeu, no només no van abaixar els braços sinó que van tenir el partit a les seves mans.

  La imatge i el resum del partit per a mi és Jawai intentant ajudar el seu equip donant dos minuts de descans a Tomic. Si un equip aconsegueix que un jugador estranger que arriba nou a l’equip s’impliqui d’aquesta manera, jugant aquells minuts amb tant de dolor per culpa de la lesió que pateix...
Nate Jawai.  MANOLO GARCÍA
Tinc la sensació que aquest grup està construïnt un futur brillant.
Tinc la sensació que el que està passant aquest grup els últims dos anys els està fent forts com a equip.
Tinc la sensació que els joves d’aquest grup estan prenent nota de moltes coses que estan vivint.
Tinc la sensació que aquest grup ens donarà moltes alegries.

Roger Grimau #44